Per als mesos de juliol, agost i setembre l’equip de Torre Rosa us proposa submergir-vos en un fantàstic viatge sensorial cap a la Polinèsia amb una carta de còctels Tiki.
La cocteleria tiki es caracteritza per la utilització de roms, sucs de fruites i algun element que hi aporti un gust especiat o més amarg com ara el curaçao, angostura, falernum, l’orgeat, la canyella o la nou moscada. Evidentment l’estètica hi té un paper molt rellevant. S’utilitzen gosts característics que simulen totems de la polinèsia, motius florals o decoracions amb fruites entre d’altres.
Això no obstant, l’origen les còctels tiki es troba al Hollywood dels anys 30, on Don the Beachcomber, va obrir un restaurant de menjar hawaià i polinesi on hi va incorporar una carta de còctels tropicals. Des de llavors es va anar fent molt famosa aquest tipus de cocteleria, especialment entre els veterans de la guerra i tots aquells americans que viatjaven a Hawaii després de la seva annexió als EUA.
Així doncs, endinseu-vos en aquest viatge fantàstic gaudint de les diferents combinacions que us hem preparat, i deixeu-vos sorprendre!
Mai-tai Original
Descrit com el còctel Tiki per excel·lència, aquesta beguda fou elaborada per primera vegada el 1944 per Trader Vic. El va crear per a una parella d’amics seus originaris de Tahití. Al provar-lo la primera frase que va dir la dona va ser: ’’Maita’i Roe A’e‘’ que significa en tahitià: “Fora d’aquest món, el millor” i així fou batejat. Aquest còctel va agradar tant al públic estatunidenc que es van esgotar les reserves de rom (J. Wray and Nephew 17-years) amb el qual s’elaborava. Després de ser versionat i copiat successivament, l’essència del Mai-tai fou oblidada al llarg dels anys, allunyant-se cada dia més del que fou en el seu moment d’apogeu.
Per aquests mesos d’estiu us presentem a Torre Rosa el Mai-tai que considerem que més s’acosta i respecta la recepta original de Trader Vic.
Fórmula: 3 cl de rom negre de Jamaica, 3 cl de rom blanc agrícola de Martinica, 3 cl de suc de llimona, 2 cl de curaçao vermell, 1 cl de sucre líquid, 1 cl de xarop d’orgeat.
Zombie
Còctel Tiki creat als anys 40 al restaurant “Don the Beachcomber” (Hollywood), refugi de famosos i l’alta societat on se servien misteriosos combinats a base de rom i sucs.
Diu la llegenda que un client, després d’una nit de festa amb força alcohol, va demanar un còctel per ressuscitar a un mort, atès que havia d’assistir a una important reunió de negocis. Uns dies després el client va tornar al restaurant afirmant que realment s’havia sentit com un mort vivent (“I felt like a living zombie “). D’aquí va sorgir el nom del còctel.
Amb el temps, al ‘’Don the Beachcomber’’ varen limitar el consum de Zombies a dos per persona al dia, atès que originalment la recepta portava 13 cl d’alcohol (3 dels quals eren rom d’alta graduació). Aquesta “restricció” es va convertir en una estratègia de màrqueting molt intel·ligent perquè atreia als més valents que es prenien aquest recomanació com un repte. No sabem amb certesa quants varen aconseguir beure’s el tercer sense patir-ne les conseqüències més evidents, però estem segurs que gràcies a aquest còctel es varen produir les històries més inversemblants d’aquest bar llegendari.
Fórmula: 2.5 cl de rom blanc de Cuba, 2. 5cl de rom daurat de Veneçuela , 2.5 cl de rom negre de Jamaica, 3 cl de suc de llimona, 3 cl de suc de pinya, 3 cl de puré de maracujà, 1/2 maracujà natural, 2 cl de xarop d’orgeat i flamejat de rom d’alta graduació amb canyella.
Painkiller
Relacionat sovint amb la cocteleria Tiki, el còctel Painkiller va néixer el 1971 al Soggy Dollar Bar, a les illes Verges Britàniques al mar del Carib, concretament a la petita i paradisíaca illa de Jost Van Dyke.
Els propietaris del bar oferien aquest còctel als seus clients com a remei contra la ressaca. El que realment varen aconseguir és una beguda deliciosa, coneguda a tot el món i perfecta per combatre el calor. No s’ha de confondre amb la Pinya Colada. El Painkiller resulta més cítric i amb el rom de Jamaica i un pessic de nou moscada, més especiat.
El curiós nom d’aquest local (soggy significa xop en català) es deu a la manera com arriben molts dels seus clients i turistes: amb els bitllets de dòlar xops després de caminar uns metres amb l’aigua del mar per la cintura, des de l’escala del vaixell fins a la barra del bar.
Fórmula: 6 cl de rom daurat de Jamaica, 3 cl de puré de coco, 12 cl de suc de pinya, 6 cl de suc de taronja i aroma de nou moscada.
Aku-Aku
Els Aku-Aku són esperits guardians per als actuals habitants de l’Illa de Pasqua. Formen part de la mitologia Rapa Nui. Quan un habitant trencava una regla sagrada imposada pels ariki (autoritats de les tribus locals) al morir la seva ànima es convertia en un Aku-Aku.
Expliquen que aquests esperits protegeixen llocs de l’illa, reaccionant de forma agressiva davant dels intrusos, i que deambulen entre el món físic i l’espiritual. Aquestes entitats també tenen la capacitat de canvi de forma en animal, vegetal, humana i fins i tot vapor.
Els Aku-Aku son representats en figures antropomorfes de fusta de toromiro (arbust nadiu) anomenats Moai Kava-kava. La llegenda explica com es van començar a tallar: una tarda d’estiu un ariki anomenat Tu´u Ko´iho, va veure astorat que els cossos dels esperits eren només esquelets. Aquests se’n van adonar i van voler comprovar i advertir que no digués res. Vàries vegades, sota aparences humanes diferents li van demanar si havia vist res estrany pel camí. Ell sempre va respondre que no. Així els Aku-Aku es van convèncer que no descobriria el seu secret. Però Tu´u Ko´iho fou enginyós i quan va arribar a casa va agafar unes fustes i va tallar els esperits que havia vist, i els va penjar com si fossin titelles per a que la gent ho veiés sense ell haver de dir res.
Fórmula: 5 cl de rom blanc agrícola de Martinica , 1,5 cl de licor de préssec, 3 cl de suc de llimona , 2 cl de sucre líquid, 4 cl de suc de pinya, 4 fulles de menta fresca.
Sidewinder’s fang
Adaptat per l’equip de Torre Rosa, ens hem inspirat en una recepta clàssica del “Sidewinder’s Fang” que traduït literalment vol dir: “ullal de serp de cascavell”. Aquest còctel era el més famós del restaurant “Lanai” a San Mateo (Califòrnia) que va tancar fa tres dècades. La decoració de la copa és molt divertida i característica perquè porta una espiral de pell de taronja que simula una serp, afegint-li dos claus d’olor a l’extrem per simular els dos ulls.
És un còctel pensat per disfrutar-lo en companyia perquè la seva mida és considerable, per tant recomanem compartir-lo entre dues persones, però evidentment vosaltres decidiu.
Fórmula: 4 cl de rom negre de Jamaica, 4 cl de rom daurat de Jamaica, 1.5 cl de rom d’alta graduació, 5 cl de puré de plàtan, 1.5 cl de licor de plàtan, 5 cl de suc de taronja, 3 cl de suc de llimona , 1 dash de bitter Angostura.
Obrigado
Basat en “El Draque” precursor del mojito que avui coneixem i potser el primer còctel de la història. Sir Francis Drake (conegut com a Francisco Draque pels espanyols) era un corsari, explorador i vicealmirall anglès conegut per ser comerciant d’esclaus, però menys coneguts pels seus èxit mixològics.
Diu la llegenda que estava al càrrec d’un buc anglès ple d’or espanyol navegant pel Carib quan la tripulació es va posar malalta tement que no arribarien a port sans i estalvis. Fou llavors que Drake va decidir preparar un beuratge amb llimona per combatre l’escorbut, menta pel mal d’estómac, sucre per donar-los energia i rom macerat al l’escorça d’un arbre autòcton que els indígenes utilitzaven per les seves propietats curatives i vigoritzants. Diuen que aquest beuratge va funcionar i van poder seguir navegant fins al seu destí amb èxit.
A Torre Rosa ens inspirem en aquesta enginyosa recepta per presentar-vos el nostre còctel “Obrigado”. Utilitzem cachaça pel seu perfil més proper al rom d’antany, suc de llimona i menta fresca respectant la recepta, hi afegim puré de mango per donar-li un toc tropical i afruitat i l’acabem amb una mica de licor de cafè.
Una barreja que no deixarà indiferent cap paladar. Salut!
Fórmula: 6 cl de Cachaça, 3 cl de suc de llimona, 1 cl de sucre líquid, 2 cl de puré de mango, 3 fulles de menta fresca, 0.5 cl de licor de cafè.
Humuhumunukunukuapua’a
Recepta creada per Marcovaldo Dionysos, bartender estatunidenc apassionat de la cocteleria Tiki.
És un còctel senzill elaborat amb ingredients molts frescos i amb un nom molt original: ‘’Humuhumunukunukuapua’a’’ (el peix que té musell de porc) traduït literalment del hawaià. És un peix que quan es veu acorralat o és capturat gruny com un porc. Per pronunciar el seu nom correctament, s’ha de separar en sis parts: humu humu nuku nuku apua a.
Els ‘’Humuhumu’’ son peixos de colors vius que envolten els esculls de les illes de Hawaii.
Fórmula: 6 cl de ginebra seca (London dry), 3 cl de xarop d’orgeat, 3 cl de suc de llimona, 14 cl de suc de pinya, 4 dashes de bitter Peychaud’s.
